La meva utopia: Catalunya i Espanya fan l'amor

Se me’n fot si el el títol us sona massa hippy, cursi o repipi, si el trobeu xocant, escandalós, agressiu o impossible. L’exercici que he fet en aquest primer capítol del blog ha estat precisament el d’apartar de la meva ment qualsevol prejudici, qualsevol preconcebut, apartar qualsevol por a ser mal jutjat, mal entès, rebutjat pels meus companys catalans o espanyols, a escoltar el més profund del meu cor, el que em surt de les vísceres i posar’ho per escrit. En aquest blog busco trencar esquemes, començant pels meus, busco veure el món i la realitat de Catalunya i Espanya amb uns nous ulls.

Perquè el cert és que la realitat esta molt lluny de com jo la veia i de com la veuen la gran majoria de ciutadans espanyols i catalans. Vivim en una gran mentida. Vivim tots en la Cova de Plató on estem mirant unes ombres projectades a la paret i no la realitat que produeix aquelles ombres. Veiem les relacions entre catalans i espanyols a través de les creences, prejudicis i pors que des de petits ens han ensenyat, a través dels valors que la societat en ha ensenyat, veiem el mon de la manera en que professors, polítics, pares, mitjans de comunicació i la societat en general ens han inculcat. Cal dir que, evidentment, també ens han ensenyat moltes coses positives, molts valors positius i que no dubto que tinguessin la millor de les intencions. Però des de les seves pròpies pors ens han transmès una serie de creences que ens limiten enormement en tant que persones i en tant que societat.

Aquest és un exercici que requereix molt valor, perquè requereix posar en dubte allò que sempre s’ha cregut que era la realitat i la veritat. Requereix analitzar i reconstruir les vostres creences, els vostres valors, requereix molta integritat. Però en el fons tothom desitgem lliurar-nos de les pors que ens paralitzen i escoltar el nostre cor que reclama bondat i perdo. Us animo a vosaltres lectors a fer el mateix exercici de sinceritat. A mirar aquest país des de milers de quilòmetres de perspectiva, com si fóssiu extraterrestres que observen un petit país i les relacions i maneres de pensar d’espanyols i catalans. El resultat del meu exercici personal és el següent :

Com Martin Luther King, jo també tinc un somni. Somnio en una Catalunya i una Espanya on tothom es respecti i s’estimi, siguin quins siguin els seus orígens, religions, ètnies i llengües sigui quin sigui el passat i les tradicions familiars. Somnio en un país on catalans, madrilenys, andalusos, immigrants magrebins, homes i dones, petits i grans, minusvàlids, religiosos i homosexuals avancin junts, unint esforços, practicant la solidaritat i amb la intenció de aportar el nostre granet per deixar un mon millor a les futures generacions. Somnio en enterrar la rivalitat Catalunya vs Espanya, en saber aprendre les lliçons del passat, d’una terrible guerra civil i que la gent digui : mai més ! Somnio en convertir els odis en amors, somnio en convertir les pors en llibertat. Somnio en un país on del perdo se’n faci una bandera, on les famílies que fa 70 anys foren de bandes contraries es mirin als ulls i es perdonin de tot cor. On de les nostres febleses se’n facin forces. Somnio en convertir la relació Catalunya - Espanya en un exemple de convivència per la resta del món. Que l’actitud de catalans i espanyols sigui admirada a tot el món i serveixi d’exemple per solucionar altres conflictes.

Sé que tots som grans persones en el nostre interior, que si algú fa mal és perquè ell mateix ha sofert. Comprenc i m'apiado dels més radicals i extremistes impregnats d'odi perquè sé que poden canviar i acabar amb el sofriment, l'odi, l'enveja i la por que porten dins per esdevenir exemples de civisme.

El meu somni és aquest, que es crei el cercle virtuós, que tots els ciutadans i els dirigents polítics prenguin consciencia dels errors del passat, de les falses creences i pors que ens ofusquen i de les infinites possibilitats que ens ofereix el futur. A partir dels fonaments adequats, d'un sistema de valors i creences que aparti la por i cregui en l'impossible, els acords politics, canvis i lleis adequats arribaran de manera natural.