La tribu dels catalans; la tribu dels espanyols (part I)

Es parla molt dels mals del nacionalismes, ja siguin perifèrics com el català o el basc o centralistes com l'espanyol o el francès. Es diu que els nacionalismes són a l'arrel de tots els conflictes del planeta.

Aquest escrit m'ha vingut a la ment a través d'una sèrie de preguntes de l'estil: Què és en el fons el nacionalisme? En quins valors i creences es basa? Quins son els orígens del nacionalisme -i aquí no vull analitzar la historia, les polítiques, democràcies, dictadures, ni el procés de creació dels països o altres organitzacions territorials- vull dir els orígens humans del nacionalisme? No tenim tots quelcom de nacionalistes només pel fet d'estimar un territori, la seva cultura, la seva llengua, la seva gent... d'estimar-els més que els dels veïns? Es dolent sentir se català, espanyol, els dos a la vegada o només un dels dos?

Després d'aquesta bateria caòtica de preguntes aquí ve el fruit del meu anàlisis que espero aporti claredat, sentit comú i que estimuli les vostres pròpies reflexions.

El tribalisme

Des de la prehistòria trobem que els homes vivien en agrupaciones de families que anomenem tribus. Cada tribu desenvolupava els seus codis, els seus llenguatges,els seus rituals, maneres de vestir, de maquillar-se d'adornar-se etc... les tribus es diferenciaven també pels trets físics com ara la talla, el color de pell, la forma del crani etc... Les tribus aportaven als seus membres el grat sentiment de pertinença al grup, d'estar protegits i estimats, el calor humà. L'individu doncs per tal d'aconseguir l'acceptació de la tribu n'adoptava els trets distintius, intentava imitar els membres mes populars i poderosos. Aquests últims, per tal de conservar i augmentar el seu estatus social, accentuaven i promovien els fets diferencials de la tribu i paralelament cultivaven menyspreu, odi i por als que son diferents, als membres de la tribu veïna que sont baixets, de pell més blanca i es pinten la cara de vermell i que si te'ls trobes i vas sol et clavaran una garrotada al cap.

Avui en dia tots som hereus naturals d'aquest tribalisme primitiu del qual podríem resumir-ne les següents conductes:

- Por als que són diferents.
- Sentir se identificat i pròxim als que comparteixen els mateixos trets diferencials que un mateix.
- Tendència a promocionar els trets diferencials així com el menyspreu i odi als que no els comparteixen.
- Voluntat de que el teu grup o "tribu" creixi en nombre, guanyi territori, recursos i força.

Un exemple clar el trobem en les conductes adolescents que adopten i copien els trets diferencials del grup al qual intenten ser acceptats, i un cop en posició de força dins el grup accentuen i fan gala d'aquests trets diferencials i potencien el menyspreu i la burla cap als altres per mantenir la posició, l'admiració i l'estima del amics.

Un cas curiós que mostra com d'arrelada a la nostra natura la por a la diferencia és el de la mare i el fill blancs que entren al metro on es troben amb una dona negra. El fill blanc en veure la dona negra es posà a plorar. La mare blanca s'acostà a la dona negra per excusar-se: és que és el primer cop que veu una persona de color i s'ha espantat. La dona negra riu i contesta: no s'ha de disculpar de res, el meu fill també va plorar el primer cop que va veure un home blanc.
En una escala social més gran trobem que els nacionalismes son fruit del pes del tribalisme primitiu en el curs de la historia de la humanitat. També en resulten, val a dir'ho, el colonialisme, l'imperialisme i els diferents xocs de civilitzacions i tenen molt a veure en els fenòmens del racisme i la xenofòbia.

I del pes dels tribalismes en el nacionalisme en parlarem en el següent capítol posant com exemples les "tribus" dels espanyols i dels catalans. No us el perdeu.